El dit de Déu

Una escriptora es refugia en l’alcohol després d’haver deixat enrere una infància difícil i una joventut díscola. La Nora, d’una generació més gran i que li fa les feines de casa, també ha tingut una vida plena de circumstàncies dramàtiques des que la van deixar en un orfenat. Totes dues escriuen, cadascuna a la seva manera, sobre el seu passat, sobre la seva relació, sobre el que viuen. I, trenada amb les seves històries, una tercera veu que es postula com a autora narra experiències pròpies que s’infiltren en la novel·la i en les seves protagonistes. Fent gala d’una capacitat evocadora d’excepcional sensualitat i vivesa, Raquel Ricart ha escrit la que és fins ara la seva novel·la més rica i complexa i ens transporta a unes vides en lluita marcades també per les lectures (de Jean Rhys a Agatha Christie, de Lucia Berlin a Selma Lagerlöf, entre moltes altres). Tres línies narratives, tres veus que s’entrelliguen i emmirallen entre elles per donar a llum una corprenedora història d’amistat, supervivència i perdó, profundament emocionant i escrita amb una llengua deliciosa, extraordinària.